LA CLASSE MÁGICA
Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Aitana.
Ella anava a l’escola “SAMSUNG”. Sa mare treballava de netejadora a la seua escola i totes les nits tenien que quedar-se a dormir, per això en el terrat hi havia dos habitacions per a elles.
La nit de carnestoltes la xiqueta va anar a la seua classe a fer els deures i al cap d’un quart d’hora s’adormí damunt de la taula. La xiqueta va somiar que tenia poders i salvava el món.
Al cap d’un hora sa mare va anar a buscar-la, la va despertar i li va dir:
-Aitana, vinga, al llit que és molt tard!
-Sí, mare.
A mitjanit Aitana va sentir un soroll que venia de la seua classe. Agafà la llanterna i baixà per veure què passava. Entrà a la classe i, de prompte, tots el llibres, ordinadors, pissares, i matèria estaven ballant.
Aitana es fregà els ulls per vore si estava somiant, però no. Aitana va veure la pissara digital sola i la xiqueta li preguntà:
-Què passa ací????
I la pissara contestà:
-Nosaltres tenim vida pròpia. Tots els dies de la setmana despertem i fem festes.
-Ah, per això feu tan d’escàndalo.
-Clar, perquè ens agrada jugar i ballar.
-Si vols t’ensenye el nostre paradís - digué la pissara digital.
-D’acord
Van estar tres hores ballant, llegint, jugant i fins i tot van aprendre.
Aitana s’ho estava passant de meravella. La pissara li contà que en eixa classe hi havia un tresor amagat.
Aitana s’interessa per les paraules de la pissara i li digué que estava dins del llibre “EL MÓN FANTÀSTIC”, i va decidir trobar aquell tresor i dur-lo a la classe. Així que la pissara li digué on estava el llibre però abans d’anar-se’n li digué una cosa:
-Problemes tindràs però amics trobaràs
La xiqueta recordant aquelles paraules entrà en el llibre.
Ja dins del conte la primera recerca va ser en la ciutat anomenada “FABULÀNDIA”. Allí tot era de roba; les cases de faldes, pantalons etc……… Les escoles eren fetes per uniformes i els pupitres per vaqueros.
La primera pista que va trobar va ser un diamant que et regalava 5 desitjos i, de sobte una veu li digué:
-Hola, xiqueta.
Aitana s’espantà i descobrí que la veueta era del diamant. La xiqueta li pregunta:
-Com et diuen??
-Em diuen Milán, i a tu???
-A mi em diuen Aitana.
-Vols que sigam amics?
I molt satisfeta contesta Aitana:
-Perfecte!
La xiqueta és guarda el diamant i anà a mirar el pou, asomà el cap i un xiquet l’espentà i caigué.
-Mare meu ara estic tota banyada. Li demanaré ajuda a Milan.
Va pensar molt:
-Milan, per favor, desitge una tovallola per eixugar-me.
Després d’aquest desig, en demanà un altre: el d’anar al poble on estava amagat el tresor. I així es va fer. En un tres i no res, Aitana aparegué a la plaça d’aquell poble. Aleshores, se n’adonà que aquell país era de llapisseres.
Aitana i el diamant anaren a buscar el tresor quan, de sobte, va veure un llapis que estava plorant, i li preguntà:
-Què et passa?
El llapis amb cara de pena li contestà:
-He perdut el meu diari i ahi tenia tots els meus secrets!
Aitana el calmà. De repent, de la mà d’aquesta, eixí un diari. La xiqueta es va quedar un poc estranyada però al mateix temps contenta, perque havia solucionat un problema.
A la fi, una pantalla es posà davant seua per a tornar-la a l’escola. Aleshores la pissarra li digué que la amistat era molt més important que un tresor valuós d’or i que ella, evidentment, ho havia conseguit al posar content al llapis.
La xiqueta se’n va anar al llit i mai va oblidar aquell dia i eixa lliçó d’amistat.
AUTORA: CARLA KADIC PASCUAL
